¿Qué ocurre cuando una práctica cultural asociada históricamente a las grandes ciudades y a los entornos urbanos se traslada a un contexto rural? ¿Cómo perciben el graffiti las personas que viven en un pequeño pueblo? ¿Es posible generar diálogo alrededor de una práctica que suele despertar opiniones tan diversas y polarizadas?
ES LO KE HAY: Graffiti, espacio público y comunidad es un proyecto de investigación artística que toma el graffiti como punto de partida para reflexionar sobre el espacio público, la convivencia y las distintas formas en que las personas se relacionan con su entorno. Entendido no solo como una práctica visual, sino también como un fenómeno social, cultural y político, el proyecto explora diferentes maneras de aproximarse al graffiti a través de la práctica artística, la documentación audiovisual y la recopilación de testimonios.
Desarrollado en un pequeño pueblo de la provincia de Huesca, el proyecto surge del interés por una estética inspirada en el graffiti y el arte urbano que ya estaba presente en mi práctica artística mediante ilustraciones, diseños digitales y estampaciones textiles. Sin embargo, el proceso acabó ampliando el foco inicial y abrió nuevas reflexiones sobre comunidad, identidad, espacio público y convivencia.
El principal resultado del proyecto es la creación de un documental inspirado en el making-of y en determinadas formas del cine de autor, que reúne tanto las acciones realizadas como las reflexiones, dudas y contradicciones surgidas a lo largo del proceso. La pieza recoge y articula las diferentes experiencias, perspectivas y aprendizajes generados durante la investigación.
Paralelamente, se desarrolló una memoria escrita que complementa el documental y profundiza en algunas de las cuestiones abordadas. Ambos trabajos comparten una misma identidad visual y estética, concebida para reforzar la coherencia del proyecto en su conjunto.
Durante años había escuchado discursos que reducían el graffiti a una cuestión de vandalismo o suciedad visual. Sin embargo, cuanto más investigaba, más evidente me parecía que detrás de esta práctica existían cuestiones mucho más complejas relacionadas con la identidad, la visibilidad, la ocupación del espacio público y la necesidad de expresión.
A medida que avanzaba el proyecto, algunas de estas cuestiones comenzaron a conectar también con inquietudes personales relacionadas con la forma en que habitamos nuestros entornos y construimos comunidad. En un contexto donde gran parte de nuestras vidas parece estar organizada alrededor del trabajo y de la productividad, prácticas como el graffiti me llevaron a reflexionar sobre la necesidad de encontrar espacios para la creatividad, la participación y la expresión colectiva.
En este sentido, el graffiti comenzó a aparecer ante mí como algo más que una práctica artística. En determinados contextos, empecé a interpretarlo también como una posible forma de resistencia simbólica: una manera de dejar huella, de ocupar espacio y de expresar inquietudes que a menudo encuentran pocas vías de visibilidad dentro de los canales convencionales.
No se trata de afirmar que todo graffiti sea necesariamente una protesta o una reivindicación política explícita. Las motivaciones que impulsan estas prácticas son múltiples y diversas. Sin embargo, resulta difícil ignorar que existe una dimensión profundamente humana en el acto de intervenir sobre el entorno. Pintar, escribir o dejar una marca implica establecer una relación activa con el espacio y rechazar, aunque sea momentáneamente, una posición puramente pasiva frente a él.
¿Quién decide qué imágenes pueden ocupar el espacio público? ¿Qué tipos de mensajes consideramos aceptables y cuáles rechazamos? ¿Qué diferencia existe entre una intervención artística, una pintada, una campaña publicitaria o un mensaje institucional?
Por todo ello, ES LO KE HAY: Graffiti, espacio público y comunidad nace como una investigación artística, pero también como una búsqueda personal para comprender de qué manera nos relacionamos con los espacios que habitamos, cómo construimos comunidad y por qué seguimos necesitando formas de expresión capaces de hacernos visibles y participar activamente en nuestro entorno.
Debat0el ES LO KE HAY: Graffiti, espacio público y comunidad
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Marina!
El teu vídeo ja transmet clarament la teva personalitat artística i funciona com una declaració d’intencions: hi destaca la voluntat de compartir un espai a través d’una acció col·lectiva, així com la teva posició respecte a qüestions com la política o la llibertat d’expressió. Em sembla especialment interessant la reflexió que fas sobre la necessitat humana de deixar empremta, però també de compartir-la i construir una narrativa col·lectiva, que entenc que és al centre de la jornada participativa que proposes.
També connecto amb la teva mirada sobre la cultura del grafiti. Tal com planteges, no es tracta de vandalisme sinó d’una forma d’expressió profundament democràtica, que posa l’art a l’abast de tothom i qüestiona els circuits més elitistes. Aquesta tensió amb el poder i la idea de recuperar la veu pròpia a l’espai , encara que sigui en un context no estrictament públic, em sembla un dels punts més potents de la proposta.
Pel que fa a l’esdeveniment, la idea de “fer alguna cosa bonica” i generar un espai de creació pel mateix plaer del procés em sembla molt coherent amb una voluntat de qüestionar les dinàmiques productivistes. Així i tot, crec que hi ha alguns aspectes que podries concretar més per reforçar el projecte:
D’una banda, la definició de la jornada: què passarà exactament, quin tipus de participació s’espera, si hi haurà algun tipus de dinamització o estructura.
També seria interessant aprofundir en com es farà la difusió, especialment si l’objectiu és que sigui realment oberta a altres artistes i al veïnat. Com arribaràs a aquestes persones?
En aquesta línia, potser podries plantejar amb més claredat quin és l’objectiu final del projecte: és una acció puntual o aspira a generar continuïtat? Podria esdevenir un espai que articuli futures col·laboracions o una petita xarxa comunitària?
Crec que ajudaria a entendre millor el context del lloc: quin és aquest espai privat on s’intervé, quina relació té amb l’entorn i com condiciona la proposta.
Al final del vídeo també apuntes que la part reivindicativa del projecte vindrà donada d’una altra manera. Quin és el plantejament?
Amb ganes de veure més. Ànims en aquest tram final del grau!
Aïda
Hola Marina! Passo a comentar-te alguns aspectes del teu projecte i que esper et siguin d’utilitat per aquest tram final.
El món del grafiti és sempre controvertit, i com bé comentes es mou entre la clandestinitat per a uns i una nova expressió artística per a altres. El teu punt de partida és clar: defensar la segona opció i reivindicar-la com a tal a través d’una acció col·lectiva. Hi ha, però, molts vessants en els quals podries aprofundir, com discutir si es tracta d’un art polític o no, la seva possible integració dins la legalitat (nota: molts grafiters han acabat passant-se al muralisme i sent contractats per empreses i institucions públiques per decorar els seus murs, a Palma, per exemple, tenim el cas de SOMA), parlar dels diferents corrents (només tags o bé també dibuixos…), grafiters il·lustres / exitosos al món de l’art… ho plantejo per si et serveix de marc teòric pel teu projecte.
Per altra banda, un punt fort de la teva proposta és el fet de ja tenir l’espai on realitzar l’acció, pots modelar-lo, adequar-lo segons les necessitats i, a més, aquest cau-lloc de creació complementa perfectament la filosofia underground que ens vols mostrar.
No expliques els detalls de l’acció col·lectiva i, per tant, no els puc comentar directament, però igualment et cito alguns aspectes que podries tenir en compte:
– Tipus i paper del públic: convocatòria oberta o no? El públic participa directament en l’acció d’alguna manera?
– Quin rol tindrà la música (atès el bon equip que teniu), n’hi haurà? Dirigeix l’acció?
– Com s’organitza l’acció col·lectivament, tots alhora?
– Hi ha un tema comú, un fil conductor?
– Crec haver entès que proposes, a més, fer un col·loqui posterior… com s’articularà?
Espero que totes aquestes reflexions et siguin de profit i endavant amb la teva idea, des del meu punt de vista mai és prou per parlar del món del grafiti!
Carme
Hola Marina, moltes gràcies pel teu video i les teves explicacions.
El motiu que sembla que es el motor del projecte, que es la reivindicació del grafiti i en certa manera, l´actitut de búsqueda d´expressió i de llibertat que l´acompanya, son interessants i obren un debat prou profund. En aquest sentit el video té una particularitat molt valuosa que es que expresses en la forma en el que està fet i narrat, aquesta actitut mateixa. Però el que té de valuós en el fet que mostra una actitut i motivació honesta, ho té també de poc riguros i desorganitzat discursivament, a més de que, com t´ha comentat la companya, no inclous informació vital per entendre el projecte.
Ens parles d´una jornada pero no sabem que es farà en aquesta jornada, i sobretot quin son els teus arguments. Crec que profunditzar en la investigació del fenómen grafiti i buscar pensadors i pensadores que n´hagin parlat, directa o indirectament enriquiria el projecte. recentment, l´autora de comics, Carlota Juncosa ha tret un comic que parla precissament sobre el grafiti, i alterna les seves vivències en aquest mon , al que es dedicava, amb entrevistes a grafiters de tot tipus i, a això, li suma una investigació propia al voltant d´aquest mòn. Te´l recomano molt no només pel comic en sí, sino perque et pot donar moltes referencies on buscar. El comic es diu “Malas ideas”.
La meva recomanació es doncs, que vigilis que l´actitut no es mengi el contingut a l´hora de transmetre i comunicar el teu projecte i que treballis una estructura ben definida i uns continguts clars. Això ho dic del video però també es pot aplicar al projecte o, almenys, al que ara mateix es visible del projecte.
Molts ànims i força amb el projecte que pot sortir algo molt xulu.
Jonathan
Marina, m’ha semblat un treball molt potent i, sobretot, molt honest. Crec que un dels punts forts principals és precisament aquesta dimensió personal que travessa tot el projecte: el format en blanc i negre, la veu en off i el fet que et mostris pintant i compartint altres treballs genera una narrativa molt íntima i autèntica. No és només un projecte sobre grafiti, sinó també sobre la teva pròpia relació amb aquesta pràctica, i això li dona molta força.
També trobo molt interessant la reflexió que planteges sobre la necessitat humana de deixar empremta, aquesta idea de “plantar una llavor”. Em sembla una manera molt encertada de resignificar el grafiti, allunyant-lo de la visió purament vandàlica. En aquest sentit, la incorporació de fragments de notícies que sí que el criminalitzen funciona molt bé com a contrapunt i reforça la teva postura crítica. És una posició valenta, amb opinió pròpia, i això es nota tant en el discurs com en l’estètica.
També crec que l’esdeveniment participatiu que proposes té molt potencial, però potser caldria concretar una mica més com es durà a terme: quin tipus de participació tindran els veïns, en quin format, amb quins límits, dinamització… Podria ser interessant desenvolupar una mica més aquesta part pràctica de l’esdeveniment
També et diria que confiïs en aquesta veu pròpia que ja tens, perquè és un dels grans valors del projecte.
Fins aviat!