La Terra Ploguda

El 20 de juny de 2024, Mallorca es va despertar sota un dels episodis de pluja de fang més intensos que es recorden. Terrasses, cotxes, plantes… tot va quedar completament cobert per una gruixuda capa de pols marronenca. Davant la imatge d’una illa paralitzada per la neteja, em vaig fer unes preguntes: per què tothom renegava tant d’aquest fang? Per què dedicàvem tants d’esforços a deslliurar-nos-en, sense aturar-nos a pensar en el seu origen o en el viatge que havia recorregut?

La Terra Ploguda és un projecte que neix a la frontera entre l’art i la ciència. La seva premissa és utilitzar el fenomen meteorològic de les pluges de fang com a metàfora visual dels processos d’adaptació humana davant allò que no desitgem, però que s’imposa i hem d’acceptar inevitablement.

La pols és el “ciutadà sense papers” de la matèria: travessa fronteres sense passaport, és omnipresent però ignorada, i només es fa visible quan genera rebuig.

Del satèl·lit de la NASA al pot de vidre

Durant tot l’any 2025, vaig realitzar un seguiment acurat i sistemàtic d’aquests episodis meteorològics. El resultat? 55 grams de pols d’origen africà recollits directament del cel, després de creuar la mar Mediterrània des del Sàhara.

Per caracteritzar el fenomen de la manera més objectiva possible, el projecte adopta una metodologia científica. Mitjançant la consulta de la web NASA Worldview i la plataforma Giovanni, vaig extreure imatges de satèl·lit, dades i gràfics de l’índex de pols en suspensió. Aquesta visió zenital introdueix una mirada tecnològica distant i freda que no sols busca mesurar el territori, sinó també poetitzar-lo. Gràcies a aquest canvi de perspectiva, el fang que taca les nostres pertinences deixa de ser un simple residu meteorològic per convertir-se en el rastre físic d’un viatge global; el dibuix espontani d’una natura que ignora les nostres línies i mapes polítics.

En tot moment es va seguir una metodologia objectiva i sistemàtica per tal de determinar si aquests episodis de pluja de fang són cada vegada més freqüents i si realment constitueixen un fenomen incontrolable.

Carregant...

Actualitza

Video protocol recollida del fang. Musica: “Motherland” Mulato Astatke (2025)

Resignificar el residu

Què passa si aïllem aquests 55 grams de pols i els donem un nou destí sota el prisma de l’art? El projecte transforma aquest residu molest en un element simbòlic carregat de contingut social a través de la creació de tres souvenirs conceptuals.

D’una banda, la pols s’empaqueta de manera luxosa per ingressar-la en el circuit econòmic de l’illa, ironitzant sobre la productivitat. De l’altra, es converteix en pigment per a aquarel·les: les primigènies taques molestes es transformen en traços precisos sobre un llenç blanc. Finalment, un quadre d’art concret testimonia la funcionalitat d’aquestes pintures, alhora que transmuta la creativitat amb objectivitat matemàtica; es tanca així un cicle que neix i mor en la fisicitat i la ciència.

D’aquesta manera, la matèria esdevé un relat conceptual d’immigració, de viatges incerts, d’arribades inesperades i de reptes d’acollida. Adquireix, doncs, una perspectiva eco-política: la mateixa partícula provinent d’un territori històricament explotat vincula directament l’economia del nord amb la realitat del sud.

L’espai expositiu

L’experiència artística culmina a la sala del museu, dissenyada per acabar de construir aquesta narrativa de manera immersiva. En una atmosfera fosca, els souvenirs es presenten dins vitrines i sobre pedestals, il·luminats geomètricament per focus puntuals des del sostre. El quadre penjat a una paret s’integra en la mateixa ambientació.

(Imatge creada per IA Gemini 2026)

A més, la proposta es completa amb un paisatge sonor creat a partir d’entrevistes creuades. Hi ressonen els testimonis de dones migrants del Marroc, el Senegal o Colòmbia que treballen en el sector de la neteja, parlant sobre el seu vincle amb la terra que les ha acollides i de com s’enfronten a la neteja d’aquest fang plogut (un relat de feina feixuga, però també de resiliència). En contrast, s’hi escolten les veus de ciutadans locals que expressen com de pesada és la lluita quotidiana contra aquest “enganxós nouvingut” del cel.

Més enllà del museu: activisme i comunitat

La Terra Ploguda no neix per quedar-se tancada en una vitrina; busca activar el teixit social a través de tres accions col·lectives de difusió:

• Un col·loqui obert amb les dones migrants de la neteja per visibilitzar les seves històries de vida. També hi participaran representants d’associacions vinculades a aquesta ocupació, com Las Kellys Mallorca, o els caps encarregats de les empreses que les contracten per tal d’obtenir una visió amplia dels complexos processos d’adaptació i arrelament que afronten aquestes treballadores.
• Un taller artístic de fabricació d’aquarel·les a partir de terra natural i fang plogut, connectant la ciutadania amb la matèria.
• Una subhasta pública dels souvenirs, tancant el cercle de l’especulació i el valor de l’art com a punt final de l’exhibició.

En definitiva, La Terra Ploguda vol mostrar com en un món globalitzat, tant les partícules de pols com les vides humanes estan connectades per un mateix procés d’adaptació: aprendre a habitar allò que no triam, però que ens transforma.